*This article was originally written in Catalan, use a translator to read it in your language
Algunes divagacions al voltant de la pintura
Als meus 74 anys encara em sento dominat –quan m’enfronto a les meves pintures- per la frustrant sensació de no haver sabut, o pogut assolir la fita (generalment un punt indefinida) autoimposada de bon començament. Per altra banda, estic gairebé convençut que aquesta permanent insatisfacció, ha estat i continua sent la principal força motriu que, -com si fos la primera vegada- m’impulsa cada matí a posar-me davant del cavallet, amb l’esperança, tanmateix una mica irracional, de superar les meves limitacions i aprendre... aprendre qué?.
Per descomptat no pas més de l’ofici o la técnica, que, a aquestes alçades tinc – em sembla- bastant assumits, sinò quelcom més complicat: aquella vaguetat que els pintors anomenem “concepte” i és tan difícil d’explicar.
Per seguir llegint prem sobre l'enllaç
© Longaron Museum. Aut. Jordi Longaron, 2008
